‘Click and collect a Mèrida’

Encarregui vostè la seva medalla i la passa a recollir quan li vagi bé. «Click and collect», aquest és el magnífic servei que ofereix la Federació Espanyola de Futbol a les jugadores que guanyen la Supercopa. Aquesta imatge de les campiones servint-se la seva pròpia medalla d’una caixa sobre una taula plegable no és més que una anècdota, però molt representativa del nivell de deixadesa cap a elles. Crec haver assistit a tornejos del meu barri amb una entrega de premis més solemne que la de Mèrida. La Federació argumenta que l’estadi no permetia que les jugadores pugessin a la llotja i que el protocol estableix que les medalles s’han de recollir a la gespa. També defensen que aquesta mateixa formalitat va ser la que es va utilitzar a la Copa del Rei. Òbviament, si la Federació vol dignificar la seva competició, hauria de canviar aquest inamovible protocol i acostar-lo al de la Supercopa masculina. Perquè quan et paguen una milionada es veu que pots muntar un escenari similar al d’un mundial, i Rubiales, en aquest cas sí, pot cometre la gosadia de baixar al terreny de joc. Una altra pedra Una altra pedra a la sabata del president de l’RFEF, que ja té un conflicte obert de fa mesos amb aquestes mateixes jugadores que li demanen just el que denuncia aquesta descurada cerimònia. Que les tingui en compte, que les tracti com el que són, professionals. Mentrestant, el Barça com a institució tampoc pot aixecar en excés la veu, perquè el seu president no es va dignar a assistir a la final. Potser la presència de Laporta, hauria recordat a Rubiales que no estava en un torneig d’alevins. I que em disculpin les categories de formació, perquè ells també mereixen que els reconeguin un títol amb alguna cosa més que un «serveixi’s vostè mateix». El club blaugrana va fallar formalment, però demostra amb recursos una aposta pel femení que d’altres subestimen regularment. Ho comprovem sobre el camp, perquè allà és on elles reclamen respecte, a través del seu joc en una final en la qual el Barça va confirmar l’hegemonia domèstica.

El més llegit