Escenaris possibles a Ucraïna

Rússia s’apunta una primera victòria en la guerra d’Ucraïna. ¿Indica això un canvi de tendència? Se m’acudeixen sis possibilitats d’evolució futura d’aquest conflicte. Rússia pot guanyar si flaqueja el suport occidental a Ucraïna perquè Rússia és molta Rússia, pot tenir l’ajuda de Bielorússia i perquè la desproporció de forces en presència és brutal malgrat els seus errors al camp de batalla. Si guanya, Ucraïna perd i també ho fan Occident i l’OTAN, els nostres valors i la pròpia Carta de l’ONU. El triomf de l’agressor podria animar altres agressions de Rússia (Geòrgia, Bálticos) o de Xina (Taiwan), reafirmats en la seva convicció de la decadència irreversible d’Occident i en la superioritat dels totalitarismes sobre les democràcies, que portaria a un món dividit en faccions antagòniques. Si Rússia perd, les coses tampoc són gaire millors. El fracàs en la seva ambició de reconstruir l’imperi soviètic i la seva influència global conduiria a una Rússia humiliada i desitjosa de revenja, com Alemanya el 1919. La seva derrota obriria almenys tres possibilitats de futur: un Kremlin obert a la negociació, un atac desesperat amb armes químiques, bacteriològiques i fins i tot nuclears o el col·lapse del règim i la seva substitució per no se sap què. En tot cas, una derrota esperonaria el nacionalisme revengista contra els EUA, Europa i l’OTAN. Si s’arribés a un acord negociat, com passa abans o després en tots els conflictes, els dos haurien de poder dir que han guanyat i això inevitablement portaria a algun tipus de canvi de pau per territoris en el qual Ucraïna sempre perdria i Rússia sempre guanyaria, perquè una retirada total russa dels territoris annexionats de Donetsk, Lugansk, Kherson, Zaporíjia i Crimea no és realista tret d’un escenari de col·lapse al Kremlin. Però abans de començar a negociar la situació ha d’empitjorar per a tots dos perquè ningú negocia mentre manté esperances de guanyar. La guerra pot empantanegar-se i els fronts poden estabilitzar-se en trinxeres com en 1914-1918, una cosa que sembla que està passant i que potser Moscou veuria a curt termini com un mal menor mentre es rearma. El mal econòmic seria enorme per a tothom perquè la guerra està darrere de la inflació, del preu de l’energia, de l’escassetat d’aliments i de l’alentiment del creixement global. La relació transatlàntica patiria perquè els europeus sortim més mal parats que els nord-americans, i també podria esquerdar-se la unitat que fins ara han mantingut els 27. Finalment, no s’ha de descartar un cop d’Estat a Moscou davant els fracassos militars i l’impacte dels taüts i les sancions. Les hostilitats es traslladarien des dels camps enfangats d’Ucraïna als passadissos encatifats del Kremlin, però no serien menys cruels. El nou règim podria ser qualsevol cosa: molt més agressiu si s’imposessin els falcons que avui envolten Putin o més contemporitzador si arribés al poder algú que posés fi als combats, com va ocórrer el 1917, quan els bolxevics van fer caure el tsar i es van retirar de la Gran Guerra. En tot cas, seria molt difícil que arribés al poder un demòcrata a l’occidental. En els supòsits segon i cinquè, caldria considerar la possibilitat que la frustració creés una revolució, com va passar després de la derrota contra el Japó el 1905, o que es desfés la Federació Russa com es va desfer l’URSS el 1991 després del fracàs de l’Afganistan. Rússia podria caure en un conflicte civil amb separatismes violents que provoquessin inestabilitat generalitzada, forts fluxos migratoris i més incertesa econòmica a escala global. Rússia es retiraria llavors del Caucas, Orient Mitjà i Àsia Central i desencadenaria una pugna entre altres països (Xina, Turquia, Iran...) per ocupar aquest espai. Deixo fora la sisena i preocupant hipòtesi –però no descartable– que, per disseny voluntari o per errors d’uns i d’altres, l’actual conflicte a Ucraïna derivi en una guerra més gran entre Rússia i l’OTAN, perquè llavors... Bona nit viola I quan la guerra s’acabi, si es donen les circumstàncies favorables (?), els europeus ens hauríem de plantejar com atraure Rússia a la nostra òrbita, separant-la de la Xina i evitant caure novament en els errors que uns i d’altres vam cometre al final de la guerra freda. Perquè el que és segur és que, passi el que passi, Rússia continuarà sent la nostra veïna.

Escenaris possibles a Ucraïna

Entre altres opcions, no s’ha de descartar un cop d’Estat a Moscou davant els fracassos militars i l’impacte dels taüts i les sancions

El més llegit