En una escapada a Londres, abans del Brexit dels nassos, vaig arribar fins al districte de Wapping, prop del gran meandre que dibuixa el Tàmesi al voltant de l’Illa dels Gossos, una llengua de terra que als mapes sembla la dels Rolling Stones. Buscava atmosfera, suposo. Imaginar com seria el port més gran del món en temps de la reina Victòria, amb el seu tràfec de vaixells colonials. Cotó, sucre, indi, rom, tabac, te. Contribuïen al viatge en el temps alguns carrerons supervivents de l’especulació –empedrats, humits, foscos– i les maleïdes gavines, massa interessades en el plat de ‘fish and chips’ que vaig demanar a la balconada d’un pub, el Prospect of Whitby.