¿Abascal contra Feijóo?

La setmana ha estat marcada per l’anunci de Juan García-Gallardo, de Vox i vicepresident de la Junta de Castella i Lleó, que les dones que volguessin avortar haurien de sentir abans el batec del fetus. Tot ve perquè, després de les eleccions avançades del febrer del 2022, el president popular Alfonso Fernández Mañueco, sense majoria absoluta, va optar per formar un govern de coalició amb Vox –el primer d’Espanya– que va ser molt discutit. I ara Gallardo ha provocat la gran tempesta. Immediatament el Govern del PSOE va recriminar a la Junta voler incomplir la llei de l’avortament. Mañueco va contestar que no hi hauria cap obligatorietat contrària a la llei. Gallardo i Vox van insistir que el PP hauria de complir el pacte de govern, tot i que sense publicar la norma anunciada. Hi va haver molt soroll, el PP nacional es va enervar per una polèmica que el perjudicava i distreia de les crítiques al PSOE per les cessions a ERC. Sánchez va requerir per escrit a la Junta i Mañueco va respondre que no hi havia norma ni, per tant, obligació de contestar. Des del PP van veure que Sánchez passava d’atacat a l’ofensiva i es va estudiar la ruptura del pacte amb Vox i eleccions anticipades a Castella i Lleó. El director de l’‘Abc’ l’hi va arribar a demanar a Mañueco per no perjudicar les expectatives electorals del centredreta. La tempesta –fins ara és només això– ha posat en relleu que fins a les eleccions els interessos immediats del PP i Vox –dos partits diferents– no només no són coincidents, sinó fins i tot contraris. Per pura lògica matemàtica. El PP vol tenir el màxim de vots de la dreta perquè Vox tingui menys diputats que els seus 52 actuals (quants menys millor), i després governar sense lligams. O amb els mínims. Per contra, Vox necessita augmentar els seus escons –fins i tot a costa del PP– per obligar després Feijóo a un Govern de coalició amb Abascal de vicepresident. Com a Castella i Lleó. Feijóo no pot descuidar els vots de la dreta-dreta per defensar-se de Vox i, alhora, ha d’aconseguir vots centristes que el 2019 van anar al PSOE. No és fàcil. I fins i tot proposa que, si el PP és la llista mes votada, el PSOE permeti la seva investidura. Com el PSOE, no el de Sánchez sinó el de Javier Fernández i Rubalcaba, va acabar fent amb Rajoy el 2016. Justament el que ni es va plantejar Casado amb Sánchez el 2019. Abascal sap que això de la llista més votada el deixaria fora de joc. El seu objectiu és que la dreta guanyi i estar en el Govern, però, tot i que no ho pugui dir, creu que si Feijóo perd tampoc s’acabaria el món. Potser llavors el PP entrés en crisi i guerres internes i Vox quedés en una situació de poder fer el ‘sorpasso’ al PP en les següents eleccions. Com Iglesias va pensar que Podem faria amb el PSOE en la repetició del 2016 (després de les eleccions del 2015). Llavors molts van creure que el PSOE acabaria perdut, com el Pasok grec. ¿Espanya està fatalment condicionada pels extrems? El març del 2019 Sánchez es va voler deslliurar de Podem i va fer repetir les eleccions. Va dir que amb Iglesias en el Govern no podria dormir tranquil. Però després de les noves eleccions es va haver de rendir. Va tornar a ser investit, però amb Iglesias de vicepresident. I ara arrossega les conseqüències. Feijóo no vol quedar presoner de Vox quan formi govern si guanya, com espera, les eleccions. Però ara no dorm tranquil per la competència d’una dreta extrema que el PP no va conèixer fins fa poc. Els èxits electorals de Podem el 2015 i de Vox el 2019 fan que els extrems estiguin condicionant els dos partits principals. Al PSOE en el centreesquerra i al PP en el centredreta. I així la política es crispa cada dia una mica més. I potser no hi ha cap més horitzó. Això de la llista més votada és una opció complicada i poc probable. Encara més quan Feijóo afirma que Sánchez, a qui se li demanaria anteposar els interessos de l’Estat, vol enterrar la Constitució i ajudar qui vol trencar Espanya. Tot i que paradoxalment potser ho diu per fugir de la imatge de «dreteta covarda» davant el món ultraconservador. Qui abans votava Aznar, sense queixar-se, i Rajoy perquè en aquell temps no hi havia cap altra opció més a la dreta.

¿Abascal contra Feijóo?

La crisi de l’avortament a Castella i Lleó indica que fins a les eleccions els interessos del PP i Vox no són coincidents sinó contraris

El més llegit