És possible que hi hagi lectors més joves que no hagin sentit parlar de Supertramp, una banda que es va qualificar de ‘sophisto-rock’ o més aviat de rock o pop-rock progressiu molt popular en els anys 70 i 80 del segle passat. Un dels seus discos més coneguts va ser ‘Crisis, what crisis,’ publicat el 1975 i gravat sota pressió de la discogràfica després de l’èxit de ‘Crime of the century’, poc després de la primera crisi del petroli. La portada era bastant irònica, amb un individu en una gandula sota un para-sol i una tauleta amb un còctel enmig d’un paisatge industrial de fums i contaminació.