Política i moda | Article de Patrycia Centeno Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

La pedicura de Yolanda Díaz

En qüestions estètiques, la majoria de l’esquerra actual s’ha empassat les lleis sumptuàries que les elits polítiques, religioses i econòmiques acorden des de fa segles perquè la plebs mai tinguin massa oportunitats d’assemblar-se, disfrutar o viure com ells

Twitter

Des de fa uns dies circula a les xarxes una foto de Yolanda Díaz fent-se la pedicura en un centre de bellesa. Mitjans i opinió pública de dretes la van fer circular criticant-li la pràctica a la vicepresidenta. Segons la seva visió, la higiene i la cura dels peus són incompatibles amb la ideologia comunista. D’una banda, aquesta mania conservadora de quedar-se ancorats en el passat és el que els porta a continuar tenint l’ascetisme i zarrapastrisme de Stalin i Mao com a únic model estètic permès (i no l’elegància i bon gust d’Enrico Berlinger o Teresa Pàmies) per a qualsevol que s’atreveixi a definir-se com a roig al segle XXI. Per aquesta mateixa regla de tres, podria una exigir-li a la dreta que vesteixin calçons, barret de copa, sabata de sivella (bé, això encara ho fan) o llueixin elegantment clàssics (això ja no ho fan, únicament la ranciesa estilística els caracteritza ara).