Algun dia, els adolescents d’avui ens haurien de dir, amb tota la raó, als que vam fer l’EGB que som uns pesats, o com es digui ara en argot juvenil (¿un motivat? ¿un ‘cringe’? ¿un ‘miérder’? ¿un ‘pimpín’?, no ho tinc gaire clar, ho confesso). Amb una superioritat moral que suposadament atorguen l’edat i l’experiència (?), molts veuen el que fan els nostres fills a l’arribar a l’adolescència amb una barreja d’escàndol, moralina (o puritanisme) i, sobretot, indignació moral i intel·lectual que fa esgarrifar. Confirmat: ens hem convertit en els nostres pares, en la seva pitjor versió, en alguns casos, convençuts que el món se’n va a fer punyetes i que, després de nosaltres, arribarà l’apocalipsi en mans d’unes noves generacions que són el pitjor.