Aquest dijous vaig llegir el conte de Mario Vargas Llosa, ‘Vientos’, que va publicar el suplement literari d'aquest diari a la seva pàgina web. Un requadre deia que trigaria 30 minuts a llegir-lo, però van ser una mica més, 37 minuts, i em sembla que sé per què. El text anava il·lustrat amb una foto de Vargas Llosa i Isabel Preysler, com a esquer per a la lectura, i l'acompanyava alguna referència a la separació de la parella. D'aquesta manera, malgrat que estava llegint una ficció, cada cop que el narrador es recreava en detalls escatològics, o es prestava a un to rondinaire i ploramiques amb si mateix, m'aturava a pensar en la decadència de Vargas Llosa als 86 anys.