Tant la protesta contra la cimera hispano-francesa com l’enorme dificultat per aprovar els pressupostos de la Generalitat evidencien que la política catalana encara no s’ha deslliurat dels efectes nocius del procés. L’esquizofrènia d’ERC assistint a una protesta contra una reunió els acords bilaterals de la qual són molt positius per a la Catalunya que governen, només és igualada pel candidat a l’alcaldia de Barcelona per Junts, Xavier Trias, que es presenta com l’home de la moderació, però que recolzava públicament la protesta, tot i que el dia abans va decidir anar-se’n amb uns amics a l’horta murciana per no sortir a la foto. És el ridícul de qui pretén bufar i absorbir alhora. Una cosa semblant ocorre amb els pressupostos per al 2023. Ara mateix, les possibilitats d’acord són escasses perquè els republicans no s’han pres seriosament la negociació fins fa unes setmanes. Recordem que, encara al setembre, Oriol Junqueras, amb el seu habitual to de sermó, vetava el PSC acusant-lo d’aplaudir la «repressió» contra l’independentisme.