La funció rehabilitadora del sistema penitenciari sobre qualsevol mena de delicte és altament qüestionada per alguns sectors, especialment des d’una mirada antipunitivista. Òbviament el paradigma antipunitivista no pretén mantenir la societat com està sinó qüestionar la perspectiva i ideologia del càstig com a tal i, sobretot, l’efectivitat per a una transformació social profunda. La rehabilitació d’homes agressors també s’inclou en aquesta lògica. L’evident falta d’efectivitat dels programes d’intervenció amb agressors té a veure, en bona mesura, amb el marc i el context en el qual es presenten i amb com hem decidit construir la narrativa sobre la violència masclista.