Visc a prop de la Via Laietana i sovint em toca caminar per davant del número 43. No puc fer-ho sense que la mirada se me’n vagi a l’edifici de la comissaria. Sempre faig un cop d’ull al carreró on va parar la lletera fa molts anys (així anomenàvem les camionetes de la policia franquista), ens van fer baixar i ens van portar als calabossos, prèvia identificació i sessió d’intimidació. Cada un en una cel·la. Al primer que van cridar va ser el José, fill d’un guàrdia civil i el més decidit de tots nosaltres. Ens havien agafat cantant cançons contra el Cabdill al vestíbul de la facultat i volien saber qui ho havia organitzat. A més, algú havia repartit octavilles amb una caricatura del capità general, Alfonso Pérez Viñeta, anomenant-lo ‘Pérez-Puñeta’, i l’home estava indignat. Nosaltres res teníem a veure amb els pasquins, però algú havia de carregar el mort. Al cap d’unes 10 hores va tornar el José. Van haver d’ajudar-lo a baixar la sinistra escala que anava dels calabossos als despatxos perquè no s’aguantava dret. Al cap de poc temps se li van posar els testicles i el costat dret negres com el carbó de la pallissa que li havien clavat. Això era, llavors, Vía Layetana, 43.