Pors del PSC i ERC que cal superar

L’acord pressupostari entre ERC i PSC és tan inevitable que el caixa o faixa de Salvador Illa resulta forçat. És evident que la imatge de polític responsable i assenyat que el dirigent socialista s’ha anat construint no casa gaire amb un comportament prou intransigent com perquè pugui anar-se’n en orris un fort increment de les partides dedicades al reforçament dels pilars bàsics de l’Estat del benestar. Sobretot també si, a més, les xifres ja compten amb el plàcet dels comuns i dels agents socials. Més enllà dels maldecaps que pot provocar als seus companys del govern de Madrid, que encara necessiten suports parlamentaris catalans. Que el 2023 sigui any d’inici d’un nou cicle de conteses electorals certament no afavoreix la mirada llarga en les formacions polítiques. Tot al contrari, si ERC i PSC no es desempalleguen del regat tacticista i del dictat dels sondeigs podrien enquistar-s’hi, bo i dificultant les voluntats creixents d’avançar en la resolució del conflicte Espanya-Catalunya. Escenari preocupant si es té present que tot allò que no se sembri en els propers mesos corre el risc que, en funció de la correlació de forces resultant de les eleccions a Corts de finals d’any, tot resulti molt més feixuc d’encarar. Per això, és positiu que Pere Aragonès hagi manifestat el compromís d’anar per feina i anunciés fa unes setmanes que tan bon punt els comptes de la Generalitat estiguessin enllestits presentaria en el Parlament, a les forces polítiques i a la societat civil un projecte d’acord de claredat. Un objectiu que, una vegada culminat, pogués ser subscrit per una majoria social catalana a fi de concretar una fórmula de referèndum a negociar amb l’Estat que, alhora, generés complicitats internacionals. La resposta socialista no es va fer esperar: sí al diàleg i al treball conjunt per tal d’estudiar mecanismes per a l’aprofundiment de l’autogovern (encara no presentats a la ciutadania ni al Parlament) que posteriorment poguessin passar per les urnes, però res de treball col·laboratiu per a un referèndum que obrís la porta a incloure també l’opció de la independència. En conclusió, un plausible escenari d’enroc, de bloqueig creuat que, per conegut, es presenta descoratjador per estèril. Efectivament, cal recordar la inhibició del PSC a formar part dels treballs parlamentaris de la ponència de la comissió del Procés Constituent iniciats a les primeries del 2016. Error del PSC que ERC va retroalimentar, tot acceptant iniciar la tramitació parlamentària de les lleis de desconnexió del 2017 sense tenir present aquells precedents. Superar inhibicions creuades, almenys per part dels partits polítics de cultura catalanista, resulta imprescindible per a ERC si aspira a arribar a consensos entorn del debat de l’Acord de Claredat. D’igual manera que tampoc ho podran aconseguir les propostes del PSC sense el concurs dels partits independentistes. En definitiva, no s’avançarà en la resolució del conflicte si els dos bàndols no participen en les iniciatives que puguin promoure cada una de les parts, pel que farien bé les formacions polítiques de desplegar relats a l’interior de les seves organitzacions i en l’opinió pública que desmuntin prejudicis, superin enquistaments emocionals i forcin els dirigents a assumir riscos. Superar inhibicions creuades, si més no per part dels partits polítics de cultura catalanista, esdevé imprescindible per a ERC si aspira a aconseguir consensos al voltant del debat de l’acord de claredat. D’igual manera que tampoc no podran reeixir les propostes del PSC sense el concurs dels partits independentistes. En definitiva, no s’avançarà en la resolució del conflicte si ambdós bàndols no participen en les iniciatives que puguin promoure cada una de les parts, per la qual cosa farien bé les formacions polítiques de desplegar relats a l’interior de les seves organitzacions i en l’opinió pública que anorreïn prejudicis, superin enquistaments emocionals i forcin els dirigents a assumir riscos. En el bàndol republicà el debat és viu. Efectivament, en el procés congressual que ha de culminar el dia 28 d’aquest mes a Lleida, ERC debat com articular una majoria a favor del referèndum i, fins i tot, com es pretén fer-ho realitat procedimentalment. Amb tot, encara resta concloure (hi ha esmenes vives encara per al tram final) com enterrar la praxi de la inhibició i fer inevitable el concurs de la contrapart. En aquest punt, resultaria d’interès que aparegués en els documents finals el compromís republicà de no defugir la participació republicana en les propostes que pugui presentar el PSC. Com podrà el republicanisme reclamar al PSC la integració en els debats de l’acord de claredat si no es compromet alhora a participar en els que proposi el líder socialista? I, en conseqüència, com podrà el PSC exigir a Aragonès que no es desentengui de les seves reclamacions si es posa de perfil davant de la iniciativa republicana? La ciutadania anhela un procés de resolució democràtic, d’origen a fi, capaç de no generar vencedors ni vençuts. Una alternativa que només serà possible si en aquesta fase de presentació de propostes i d’inici del diàleg, tant amb l’Estat com entre catalans al Parlament i en la societat, Aragonès i Illa es comprometen a col·laborar i a no «sabotejar-se» les propostes. Mirada llarga, ¡sí, si us plau!

Pors del PSC i ERC que cal superar

No s’avançarà en la resolució del conflicte si els dos bàndols no participen en les iniciatives que puguin promoure cada una de les parts

El més llegit