Els països no s’aixequen un dia plens de feixistes fanàtics o de comunistes revengistes. Quan això passa i les eleccions fan un tomb que els enquestadors no han vist venir és perquè hi ha causes profundes que tenen a veure amb un malestar generalitzat que no troba altres maneres d’expressar-se i que demagogs d’última generació exploten per portar l’aigua al seu molí. Per això no ha d’estranyar que qui un dia vota l’extrema dreta ho faci anys després per l’extrema esquerra si no veu satisfetes les seves aspiracions, com ara veiem a Iberoamèrica. Voten el contrari del que hi ha perquè pensen que pitjor no estaran, i és perfectament legítim que vulguin provar per veure si amb els altres els va millor. Són el caldo de cultiu dels populismes.