La utilitat de la notícia falsa, per Astrid Barrio

Hem arrencat el 2023, un any amb diverses cites electorals a la vista –començant, si no hi ha cap accident a Catalunya, per les eleccions municipals i autonòmiques del maig i acabant amb les eleccions generals que han de celebrar-se a finals del quart trimestre–, tenint coneixement a través de mitjans de comunicació solvents de la possibilitat que els resultats d’algunes d’aquestes eleccions, en particular les generals, acabin sent impugnats. Aquesta eventualitat s’estaria gestant, pel que sembla, a través d’alguns perfils considerats d’extrema dreta a les xarxes socials –el mitjà en què millor germinen, sobreviuen i es reprodueixen les notícies falses– que estan sembrant l’ombra de dubte sobre la fiabilitat d’Indra, l’empresa encarregada de centralitzar i de comunicar els resultats electorals, un qüestionament que es justifica per la proximitat política del seu president, Marc Murtra, i d’alguns dels nous membres del seu consell d’administració al partit socialista i que es basa en l’assumpció que aquest partit es proposa alterar els resultats electorals si no li són propicis. Hi ha molts arguments que desmenteixen fàcilment aquestes idees. Per exemple, que no hi ha ni un sol indici o evidència que el PSOE es plantegi falsejar els resultats electorals. I fins i tot en la improbable hipòtesi que algun partit es proposés alterar el designi de les urnes ho tindria pràcticament impossible i no ho aconseguiria gràcies a la presidència d’Indra, més que res perquè Indra no intervé en el recompte electoral, que, sigui dit de passada, té un disseny molt garantista regulat per mitjà de la LOREG: recompte per part dels membres de les meses electorals elegits d’entre els membres del cens per sorteig, presència d’apoderats i interventors designats pels partits, publicitat dels resultats als col·legis electorals, recompte públic i proclamació dels resultats i publicació d’aquests al BOE. Aquest exercici, tanmateix, és inútil. Qui vulgui creure en la notícia falsa no atendrà a raons, no s’hi exposarà i si ho fa no se les creurà. Operarà a la perfecció el mecanisme psicològic de la dissonància cognitiva. La veracitat de la notícia falsa, una vegada llançada, no serà qüestionada per aquells predisposats a creure-la. La casualitat ha volgut, a més, que la notícia hagi coincidit amb l’assalt de les institucions brasileres per seguidors de l’expresident Jair Bolsonaro que qüestionen la victòria de Lula da Silva i s’oposen a la seva presa de possessió com a president. Ràpidament, i més enllà de l’evident similitud amb la situació viscuda als Estats Units després de la victòria de Joe Biden, alguns mitjans de comunicació i alguns dirigents polítics s’han afanyat a traçar un paral·lelisme amb la situació espanyola, alguns en relació amb el procés independentista i d’altres en relació amb Vox i el PP, i ha arribat a afirmar la ministra d’Educació, Pilar Alegría, en clara al·lusió a aquests últims, que es comença qüestionant els resultats electorals, acusant el Govern d’il·legítim, i s’acaben prenent les institucions per subvertir l’ordre constitucional. Igualment aquí sense cap prova o evidència. I als que s’ho volen creure ni falta que els fa. En l’actual context polític caracteritzat per un elevat nivell de polarització i de crispació la notícia falsa resulta de gran utilitat. Cohesiona internament i alimenta l’aparició d’altres notícies falses, que al seu torn, cohesionen l’adversari. Una notícia falsa genera una altra notícia falsa i tots tan contents en la seva (ir)realitat. Es pot argumentar que això és política, tot i que no de la nova, aquesta que ens havia anunciat una millora de les formes i de la qualitat moral, sinó més aviat la novíssima, aquesta que a l’hora de la veritat s’acaba semblant molt a la vella i que des de Maquiavel sabem que està desvinculada de la moral. La política té les seves normes i també les té el periodisme digne d’aquest nom. El que descriu i analitza fets contrastats i evita difondre rumors, emparat en una pretesa superioritat moral, que des d’una trinxera deslegitimen l’adversari i contribueixen a generar un determinat estat d’opinió que alimenta la propagació de la ira, precisament allò que es diu que es vol combatre.

La utilitat de la notícia falsa

En l’actual context polític caracteritzat per un elevat nivell de polarització i de crispació la mentida resulta de gran utilitat. Cohesiona internament i alimenta l’aparició d’altres notícies falses, que al seu torn, cohesionen l’adversari.

El més llegit