Política i moda Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Quan el despit empatxa: Enric, Shakira, Tamara...

Compartir amb els altres la nostra vulnerabilitat està bé, però recrear-s’hi o exagerar els sentiments per manipular políticament o enriquir-se té «clara-ment» un altre nom: sensacionalisme

No sé quant nivell de despit aliè podré (i podran) suportar més. Recapitulem. Vam començar la setmana amb un ‘remake’ de l’assalt al Capitoli per part de bolsonaristes enfadats amb la democràcia en general (i amb Lula en particular) que van prendre els tres poders a Brasília i es van dedicar a rebentar vidres, destrossar mobiliari i profanar obres d’art per constatar la seva enrabiada per haver perdut les eleccions i no acceptar les regles del joc. Hores després, amb motiu de la publicació de les seves memòries, el príncep Enric concedia una sèrie d’entrevistes televisives per promocionar el seu llibre. Ens va relatar com va perdre la virginitat, va revelar que va matar 25 talibans, va titllar la seva madrastra Camil·la (ara reina consort) de dolenta i va acusar el seu germà (hereu) de tenir-li enveja. Va explicar com el príncep Guillem el va agredir físicament, agafant-lo pel coll i trencant-li un collaret de cuir (que casualment surt a la seva foto de portada), una cosa que va fer que acabés a terra i caigués sobre els bols de porcellana del gos que se li van clavar a l’esquena. El seu germà li va demanar disculpes per l’agressió i li va suplicar que no ho expliqués, però...