Ada Colau va guanyar per sorpresa les primeres eleccions i va perdre les segones davant ERC. I en tots dos casos va arribar a l’alcaldia. L’alcaldessa va començar proclamant sobiranies municipals per descobrir que tan sols eren competències; després va constatar que les empreses concessionàries no eren molins, sinó gegants; posteriorment s’ha embolicat en la discussió sobre el sentit actual del llegat de Cerdà, i, finalment, ha ensopegat amb els problemes tradicionals de tota ciutat: la neteja i la seguretat. Però, malgrat els vaticinis pessimistes dels molts mobilitzats adversaris de Colau, Barcelona segueix allà, com la Puerta de Alcalá, veient com passa el temps, superant crisis econòmiques, digerint projectes complexos i sentint-se banc de proves de la batalla local davant les emergències planetàries.