En la sessió que havia començat un 6 de gener i que va acabar la matinada del 7, el nou president (‘speaker’) de la Cambra de Representants, el republicà Kevin McCarthy, va tenir un record per al seu pare, que va ser ajudant del cap de bombers de Bakersfield, a Califòrnia. Va dir que «l’important és com acaba tot plegat, i no pas com comença». Es veu que era una de les frases preferides del senyor Owen McCarthy, fill d’un immigrant irlandès. I la cosa que va acabar bé va ser la quinzena votació en cinc dies en el decurs dels quals l’espectacle de la política americana va ser més que mai un esperpent. Dos anys abans, el mateix dia de l’Epifania, una horda d’enardits ultradretans, aquella banda armada, insurrecta i violenta, atiada per Trump, havia assaltat el Capitoli. Com afirma Carolyn Gallaher, una professora especialista en l’extrema dreta, «ara s’estan institucionalitzant». És a dir, els mateixos (si més no els que brandaven les mateixes idees supremacistes i conspiranoiques) ara s’instal·len en els escons que fa dos anys miraven de cremar mentre l’anterior ‘speaker’, Nancy Pelosi, temia per la seva integritat. D’esperpent en esperpent, doncs, fins a la victòria final, perquè el resum del que va passar a Washington és que 20 republicans (d’un total de 216 congressistes) van aconseguir disparar contra el seu propi partit per evitar que McCarthy fos president de la Cambra. Ho van fer durant cinc dies i fins a l’últim moment