Qui podia pensar que seria tan fàcil desactivar la manifestació contra la cimera franco-espanyola del dia 19. Tot va començar amb quatre tuits que reclamaven una autèntica demostració de força davant les mil i una maleïdes claudicacions independentistes. Al veure que la idea semblava arrencar, els de sempre van pensar que si l’encapçalaven, se n’aprofitarien i podrien desviar impunement el sentit de la protesta per dirigir-la contra Esquerra Republicana, infantilment considerada per la presidenta de Junts i els seus afins com el principal, si no l’únic obstacle, per culminar la independència. Però vet aquí que aquesta vegada les dues filials de JxCat, l’ANC i el Consell per la República, van haver d’acceptar l’enverinada companyia d’Òmnium Cultural, filial dels rivals. ¿Com s’explica, què ha passat a Òmnium perquè ara vagi contra ERC? Molt senzill, és que ERC ja tenia previst afegir-se a la protesta. Sense que l’estrambòtic acte unitari de l’independentisme impedeixi al president Aragonès fer moixaines a les màximes autoritats franceses i espanyoles. Els que pensaven aprofitar l’ocasió per tornar a encendre la metxa han constatat com de fàcil que és apagar-la amb una goteta de micció.