Es conserva part d’un documental que es diu ‘El Führer obsequia els jueus amb una ciutat’ en què es representa allò que els nazis van anomenar Verschönerungsaktion (‘campanya d’embelliment’) i que va consistir, l’any 1944, en l’execució d’una farsa en la qual els «habitants» del poble de Terezín, a Txecoslovàquia, es van veure obligats a simular una vida normal davant els observadors de la Creu Roja que volien comprovar (¡el 1944!) el tractament que rebien els jueus en aquella ciutat emmurallada que, de fet, era un camp de concentració que els alemanys van rebatejar com Theresienstadt. La iniquitat va ser ominosa, i hi ha dues escenes que ho exemplifiquen. L’assistència a un partit de futbol i un concert de música clàssica en el qual els assistents (mirada perduda, ànima cadavèrica) són empesos a escoltar la simfonia que els regalen els botxins com si es tractés d’una sofisticada cita cultural. Fa feredat observar com aquells que estan a punt de morir (enviats a l’extermini al cap de pocs dies) escolten capcots i vestits com si fos diumenge unes notes macabres, que ho són perquè formen part del teatre de l’horror.