«Vaig apagar els llums quan Benet XVI va abandonar el Vaticà. Va ser un moment molt emotiu i molt trist», va dir al diari La Repubblica Georg Gänswein, Giorgio per als italians, secretari de Ratzinger, a qui alguns en la seva joventut anomenaven ‘el Bello’. ‘Bello Giorgio’. Aquest jurista i clergue, alemany natural de la Selva Negra, fill i net de ferrers, de 67 anys, ha sigut el benedictí més gran de l’orbe cristià. O sigui, benedictí de Benet, atesa la seva fidelitat al finat, amb el qual va començar a treballar fa ja més de 20 anys. Era el seu confident –no sabem si el seu confessor–, el seu secretari, cap de gabinet, ajudant de càmera, home de confiança. El seu suport. Abans, i a més de la seva ocupació a l’Església, va ser esportista i fins i tot, diuen els seus panegiristes, carter al sud d’Alemanya, la qual cosa no sabem si és un tipus de condemna vital, una ocupació còmoda o una mena de dada estranya que no ha de faltar a la biografia d’un prohom. El típic home a l’ombra. El segon conscient de ser el primer i orgullós de (¿dirigir, manejar, influir?) en el primer.