En la tradicional celebració de la Pasqua Militar, el Rei va sorprendre amb un discurs en què va defensar l’augment de la despesa militar amb una inequívoca expressió: «La importància d’invertir en Defensa», va dir, perquè les Forces Armades «puguin complir tot el que se’ls demana». No se sap si va ser una intromissió, una distracció, una provocació o les tres coses alhora, però el cert és que el Rei va pronunciar el discurs davant Pedro Sánchez, president del Govern, l’únic que té la facultat d’administrar el Pressupost d’acord amb el que hagi aprovat el Congrés. Les paraules del Rei suposen una inèdita intromissió en l’autonomia de qualsevol Govern, i més tenint en compte que la despesa militar ja s’havia incrementat en més de 1.500 milions d’euros amb la guerra d’Ucraïna. ¿Quina necessitat hi havia d’insistir-hi, des d’una posició teòricament neutral com la de la monarquia? Pot ser que, efectivament, hi hagi una causa estrictament gremial: el Rei parlava potser com un simple comercial de l’exèrcit i del ‘lobby’ armamentístic, indissociablement lligat a ell. Però, en aquest punt de la pel·lícula, no sembla una hipòtesi suficient: que el Rei mai hagi demanat, per exemple, un augment del pressupost sanitari o social en plena pandèmia és la demostració fefaent que la seva defensa de l’augment de la despesa militar és estrictament ideològica.