Potser vaig tard i ja hauria d’exhibir el ganivet entre les dents. Ens esperen 12 mesos d’alt voltatge polític i no poques incerteses econòmiques i socials. Però abuso de la pròrroga que permet felicitar l’any nou, fins i tot més enllà de Reis, per enarborar la bandera de la resistència. Pot ser que haver-me doctorat com a seixantí, o ser avi, influeixi en la jerarquia de prioritats, però confesso no tenir cap objectiu més il·lusionant que intentar ser feliç el màxim temps possible. I me la bufa si sona a ranci o a pàmfil. Diuen que dels bons sentiments surt mala literatura; em sembla discutible. En qualsevol cas, això és només un modest article d’opinió. O d’estat d’ànim. I sí, és possible que en algun moment sucumbeixi a la temptació del soroll i la fúria; però no penso rendir-me d’entrada a la caterva d’apocalíptics, malastrucs i insolents que intenten colonitzar la conversa pública.