La treva del tortell de Reis

Els francesos parlen de ‘la trêve des confiseurs’ (la treva dels confiters) que regna entre el Nadal i Any Nou i sol comportar la reducció de moltes tensions. A Espanya podem parlar de la treva del tortell, perquè el descens de l’alta conflictivitat s’ha estès fins a Reis i s’ha reforçat amb dades econòmiques que –malgrat la gran incertesa– han entonat l’ambient. Hi ha ombres, és clar. El nou brot de la pandèmia a la Xina no només mostra les fallades del règim de Pequín, sinó que és una altra amenaça per a l’economia mundial i pot provocar preocupants noves variants del virus. I la treva de 36 hores de Putin pel Nadal ortodox (6 de gener) no indica que la guerra d’Ucraïna hagi d’entrar en una nova fase. Amenaça de durar, com la del Vietnam, però ens afecta molt més directament. Aquí la gran conflictivitat per la reforma de la sedició, la malversació i la lluita pel control del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i el Tribunal Constitucional (TC) ha perdut virulència. I l’inesperat, al final el Constitucional s’ha renovat. Potser per la carambola de la cessió dels progressistes i la jugada de pòquer dels conservadors del CGPJ. Així, ja han pres possessió els quatre nous magistrats que decanten el TC cap a una majoria progressista i la setmana vinent s’escollirà el nou president. ¿Serà Cándido Conde-Pumpido? S’ha de veure, però sí que s’ha acabat la greu anormalitat en una institució clau de la democràcia. Però no ens enganyem, el gran problema de fons –la reiterada negativa del PP a la renovació constitucional del CGPJ i les matusseres maniobres de Sánchez contra el bloqueig– continua ben viu. Els dos grans partits poden –i fins i tot ho han de fer– xocar amb força en temes rellevants. Feijóo té tot el dret d’atacar la reforma de la sedició i de voler canviar –malgrat que Aznar i Rajoy no ho van fer amb majoria absoluta– el sistema d’elecció dels membres del CGPJ. Però això no justifica en absolut bloquejar l’obligada renovació constitucional del CGPJ, que ja porta quatre anys de demora. I Sánchez l’encerta al qualificar el bloqueig d’indecent, no al maniobrar per la porta del darrere. Actuar així no és un combat polític, sinó una tortura contínua a la Constitució que dona corda a qui la vol liquidar. Greu, perquè és l’única norma de convivència dels ciutadans que –ho vulguin o no– són espanyols. ¿La dreta, que tant exalta la Constitució, la incompleix amb pretextos diversos quan no té majoria? Pregunta inquietant. La treva també ha portat dades encoratjadores. La pujada de la inflació –que a Espanya al juliol va arribar a un aterridor 10,8%– és una greu amenaça al benestar social. Al desembre ha caigut fins al 6,8% (quatre punts menys). La inflació continua alta (i la subjacent no està domada), però sembla que el pic ja s’ha superat. I no només a Espanya. A Alemanya ha caigut de l’11,3% del novembre al 9,6%, i a França, del 7,1% al 6,7%. La mitjana de la zona euro ja no està en dos dígits, sinó en el 9,2%. És un primer pas, necessari però insuficient, perquè el BCE pugui repensar la intensitat i el ritme de la pujada dels interessos. I a Alemanya, la primera economia europea i la més amenaçada pel tall del subministrament de gas rus, s’ha passat del temor de l’apocalipsi de la primavera a una cauta esperança. El famós índex PMI de la UE, que per sota de 50 apunta a recessió, s’ha recuperat una mica i al desembre estava en 49,3 (49,9 a Espanya). Per això el director de l’índex, Joe Hayes, diu que «amb les dades a la mà, la contracció pot ser més lleu que no es preveia». I a Alemanya (també a Espanya), el nombre de llocs de treball és el més alt en molts anys (45,6 milions allà i 20,3 milions aquí). La diferència és que la taxa d’atur alemanya és del 3,5% i la nostra encara està en un vergonyós 12%. ¡Gran assignatura pendent! A Berlín el clima ha millorat. Es temia el pitjor del pitjor ara el ministre d’Economia, el liberal Christian Lindner, acaba d’escriure al ‘Financial Times’ que «la societat i la indústria alemanya han sigut una altra vegada més resilients del que molts temien». I com diu, és una gran notícia perquè Alemanya és la locomotora d’Europa.

La treva del tortell de Reis

Al final, el Tribunal Constitucional s’ha renovat, però continuen sense acatar-se les regles constitucionals més elementals

El més llegit