En massa ocasions confonem la realitat política amb l’estratègia o l’anàlisi. La proliferació d’estrategs ha fet que es dissemini la idea que el joc del poder està mil·limètricament controlat per aquesta mena de mags que, en moltes ocasions, el que fan és escriure el guió quan han acabat de veure la pel·lícula. L’excés d’analistes genera també la sensació que tot respon a trames ocultes que manegen el revés del teatre polític al seu aire. La realitat política depèn també, i molt, de l’atzar, de la psicologia dels seus protagonistes, de l’empatia entre ells i dels seus bons o mals entesos. El nuclear és l’estratègia per conquerir el poder, però tot compta.