Fa dies, mentre llegia els missatges de lament sobre la mort d’Elena Huelva, recordava com el matí de Nadal vaig saber que la meva amiga Nale havia mort. Pensaven que era un ictus i al final va ser un tumor cerebral no detectat a temps. Qualsevol mort que no encaixa amb això que anomenem «llei de vida» és una notícia que t’ancora els peus a terra. No pots evitar pensar que aquí ningú es queda, que podries haver sigut tu i que aquí estem de passada. L’incert és el futur, el cert és el present.
Article d’Ana Bernal-Triviño Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.