Buscant en l’última enquesta del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) sobre tendències socials, en un apartat concret en què es parla sobre vincles afectius, hi apareix una dada molt reveladora: el 81,3% dels espanyols consultats consideren que d’aquí una dècada hi haurà més soledat i aïllament que ara. Vuit de cada deu persones vaticinen que hi haurà més incomunicació. És un percentatge molt alt, elevadíssim i desconcertant en l’era de la hiperconnectivitat. Com que en un sondeig no hi poden haver matisos, s’entén que la pregunta inquireix sobre la soledat incòmoda, la que fa mal. Aquesta soledat que «avança, freda com el gel i translúcida com el vidre, i tanca en un abisme qui la viu», escriu Olivia Laing a ‘La ciudad solitaria: aventuras en el arte de estar solo’, una lectura molt oportuna, per cert, per reflexionar sobre un assumpte amb més capes que una ceba. A l’enquesta del CIS, el 70% dels consultats preveuen que, d'aquí a 10 anys, també hi haurà més diferències socials i econòmiques que ara, amb la qual cosa resulta una combinació tremenda: soledat i butxaques buides.