El ‘retorn’ de la pandèmia

Aquest 2023 ha començat amb la sensació d’estar vivint el dia de la marmota, altre cop tots mirant cap a l’est amb por. L’onada de casos de covid que està patint la Xina és un motiu de preocupació, sens dubte, però també una bona oportunitat per esvair una sèrie percepcions errònies i perilloses que s’han estès darrerament. La primera, i més òbvia, és que la pandèmia s’havia acabat. Malgrat que estem en un moment molt millor, és evident que encara no es pot abaixar la guàrdia. La segona és que no hem de patir, perquè el virus ara és més benigne. Tampoc és cert: ja veiem els estralls que pot fer en una població mal vacunada. La situació a la Xina és tràgica i se saldarà amb una xifra considerable de morts (almenys un milió, s’ha estimat). És el fruit d’un error de càlcul: pensar que la pandèmia seria breu i, per tant, s’hi podia fer front amb l’estratègia de covid zero. Això, que era una bona idea al principi, és insostenible a llarg termini, per motius socials i econòmics, per tal calia anar-se preparant pel moment inevitable que calgués aixecar les restriccions. En aquesta fase, la clau era vacunar tota la població el més ràpid possible, i a això Europa es va fer bé. La Xina, en canvi, va usar vacunes menys efectives i no va tenir tanta pressa a protegir la població més vulnerable. Ara ho estan pagant car. Com ens afectarà la situació que viu la Xina? Cal insistir que una pandèmia és un problema global i, per tant, fins que no estigui la major part del planeta ben immunitzada, no podrem relaxar-nos. El virus sempre anirà mutant i evolucionant i, si li donem camp per córrer, com està passant ara a Xina però també a altres llocs (recordem que a l’Àfrica el nivell de vacunació és només del 26%), augmentaran les probabilitats que apareguin variants més agressives que tornin a complicar la vida a la resta del planeta. Ho vam veure amb la delta i, després, amb l’òmicron, dues versions del SARS-CoV2 que es van convertir en dominants quan ja crèiem que la infecció estava gairebé controlada. La principal preocupació, doncs, és que a la Xina s’imposi una variant més contagiosa o que s’escapi dels anticossos que tenim, i que després s’escampi per tot arreu. El que cal ara és vigilància: seqüenciar tant com sigui possible per detectar ràpidament formes perilloses del virus, si apareixen, que requeririen mesures de contenció més radicals. Això de moment no ha passat, però hem d’estar alerta, perquè la possibilitat existeix. L’altre problema que podem tenir és que l’onada xinesa arribi aquí i vegem un pic de casos. Això podria ser alarmant, perquè tenim un sistema de salut ja molt tensionat: s’ha fet poc per reforçar-lo després de la fase crítica de la pandèmia, i la intensa temporada de grip i altres infeccions respiratòries l’ha sobrecarregat. Si ara se saturen l’atenció primària i els hospitals, que és el que està succeint a la Xina, el número de víctimes pot elevar-se. L’ augment d’infeccions no s’evitarà fent PCR selectius als viatgers que venen de la Xina, com s’ha proposat. Hem vist aquests anys que és una mesura poc útil davant un virus que s’escampa tan ràpidament. La covid ens pot entrar per altres bandes, per tant la vigilància ha de ser transversal. Ara les onades es detecten sobretot per la presència de virus en aigües residuals, però no estaria de més recuperar part de les mesures (tests, aïllament de positius...) que fèiem abans, per tenir més marge de maniobra. Mentre les autoritats sanitàries fan aquesta vigilància de possibles variants i nous casos, els ciutadans també podem contribuir. És un bon moment per tornar al seny: portar mascaretes on son obligatòries (i en qualsevol lloc que hi hagi aglomeracions), protegir els més fràgils i, sobretot, vacunar-nos. Sabem que els anticossos contra la covid no duren per sempre, per això és essencial que tothom que no ho hagi fet encara es posi la dosi de reforç que li toqui. És la millor manera de mantenir els casos greus al mínim. El que fa que la situació de la Xina no es pugui repetir aquí és precisament el bon estat immunitari de la nostra població. És essencial que no el perdem. La pandèmia encara tardarà a acabar-se. Que hàgim deixat enrere els moments més durs no vol dir que ens en puguem desentendre del tot. Però tampoc hem de caure en el pànic. El que cal és estar alerta i saber reaccionar ràpid si la situació canvia. Això, com sempre, és responsabilitat de tots.

El ‘retorn’ de la pandèmia

Fins que no estigui la major part del planeta ben immunitzat no podrem relaxar-nos

El més llegit