Una colonoscòpia és una cosa seriosa. A alguns els serveix per detectar una anomalia a l’intestí i a d’altres, més afortunats, per adonar-se’n de la seva insignificança, de la seva pròpia, no de l’intestí ni de la colonoscòpia. És el cas de Pablo Hasél, de qui ningú es recordava i gràcies al tub amb càmera que pretenien introduir-li pel seu orifici posterior, hem caigut que continua a la presó. Hasél va ser un raper adoptat com a mascota pel llacisme, no perquè als llacistes els interessés gens ni mica la seva sort –no diguem les seves presumptes cançons– sinó com a pretext per armar una mica de brega al carrer, ja saben, cremar un parell de contenidors i llançar un roc a un cotxe de la policia, que aquí es va acabar la revolució. Ara, ja ni per això interessa, és a dir que Hasél pot podrir-se a la presó esperant inútilment que algú alci la veu per ell. Per sort, la colonoscòpia ha arribat en el seu auxili i ens ha recordat que encara està pres. Cosa que tampoc importa a ningú, però mira, almenys el tenim ubicat.