El ball nupcial dels pressupostos

No es tracta de saber el final, perquè hi haurà un 'sí' socialista com una catedral, sinó d’aprofitar l’atenció mediàtica per insistir en els missatges a l’electorat. Cadascú al propi, tots dos al que tal vegada podrien compartir. En una època de descrèdit dels polítics i de resignació general per les frustracions que arrosseguem i les incerteses que ens amenacen, els partits fan el que convingui per cridar l’atenció. D’aquí que els Pressupostos encara no s’hagin aprovat, perquè un cop passat el tràmit parlamentari, els que han exigit modificacions i els que encara les exigeixen, quedaran a l’ombra tot un any mentre que el Govern Aragonès traurà pit i exhibirà una sobrada majoria parlamentària. No es tracta d’un ball nupcial inútil o exempt d’interès, és clar. Els socialistes, en un afany per ocupar alguna part de l’espai de l’antiga Convergència, es mostren a favor dels grans projectes que les esquerres rebutgen. Per altra banda, en un missatge divergent destinat als votants que els van abandonar per Cs i encara no han acabat de tornar, posen pegues a les delegacions exteriors com si encara fossin un instrument per la independència. No seria estrany, atès que el ball és de dos però l’aprovació serà cosa de tres, que els comuns amenacin de tornar a la casella de sortida amb qualsevol excusa. Tot per tornar a aparèixer a la foto. Fins i tot JxCat treu el nas amb el suport al català perquè no sigui dit que són una colla d’inútils abonats al fora de joc permanent. Cansats de tantes exigències del PSC, els d’ERC amenacen amb un ball en solitari enmig d’una cambra on no deixen de ser poc més que una exigua minoria. No és que els falti poc pels 68 vots, és que disposen de menys de la quarta part dels 135 escons del Parlament, com no els agrada que els recordin. Però el seu desideràtum és governar com si en tinguessin més del doble. No es tracta pas d’una quimera. Amb els comuns han intercanviat cromos. Pressupostos de l’‘ajuntament’ barceloní a canvi del vot favorable als que presenta ERC, sempre amb segell i marxamo de cada crossa auxiliar. La diferència és que si al consistori la suma d’ERC i els comuns fa majoria absoluta, al Parlament no hi arriba ni de lluny. Un intercanvi desigual. Els comuns tenen menys diputats que la CUP i que Vox. Això fa que, descartat d’entrada el vot favorable de Junts, el PSC tingui la clau de la governabilitat catalana. La té, l’ensenya, la llueix, l’ostenta, l’exhibeix. Que tothom se n’adoni, que ningú ho dubti. La suma d’ERC més el PSC és a dos escons de la gran majoria. Amb els comuns a favor ja està tot resolt, i ni que s’abstinguessin. Ara bé, la pregunta que més val no fer a Salvador Illa és aquesta: ¿disposa de marge per dir que no als Pressupostos, com amenaça la portaveu Alícia Romero? Molt de marge per fer gruar, sí. Però cap marge per rebentar l’idil·li entre Pedro Sánchez i ERC. Ball nupcial doncs, amb una característica poc comuna entre les espècies que el practiquen. Els cargols, posem per cas, que tot i la seva lentitud forcegen a veure qui fa de mascle. En el nou oasi català hi ha dos galls i tot de gallines esverades. Però els galls no es piquen la cresta. Aquest combat està arreglat de sotamà. Hi ha tongo però no enganyifa. Pocs dubtes sobre les pròximes núpcies al Parlament. Cap pantomima en els temes estrella. Hard Rock, El Prat, la B-40. Si encara hi ha gent que vol saber quin dels dos galls afavorirà més els seus interessos, veuran com els socialistes impulsen els grans projectes, o pledegen perquè siguin impulsats, mentre els d’Esquerra fan el ronso. Projectes grans però també polèmics. Impulsarien l’economia però ens fan quedar malament. No es tracta de tirar-los o no endavant, que els Pressupostos no donen per això, sinó de posar-s’hi a favor i no en contra. D’aquesta manera, els socialistes exploten el complex republicà de no ser prou d’esquerres. El sí que preparen els socialistes es vol presentar com un sí als Pressupostos socialistes. El Govern només s’encarregarà d’executar-ho, com si diguéssim. Dels republicans depèn que el ball s’acabi d’una vegada. Que diguin que sí a tot, que firmin, que després tindran un any sencer per sortir sols a la foto.

El ball nupcial dels pressupostos

Tot i que hi haurà un ‘sí’ socialista com una catedral després que tots aprofitin l’atenció mediàtica per llançar missatges a l’electorat, no és un ball inútil o mancat d’interès

El més llegit