Els pronòstics de Georgieva

Kristalina Georgieva (Sofia, 1953) és la directora gerent del Fons Monetari Internacional (FMI). Ha realitzat la majoria de la seva carrera en les institucions internacionals, especialment al Banc Mundial (BM), on va arribar fins i tot a representar els interessos de Rússia en la primera dècada d’aquest segle. Va passar posteriorment per la Comissió Europea abans de tornar al BM, on va ser presidenta interina abans de ser nomenada l’1 d’octubre del 2019 gerent de l’FMI. Tant aquesta institució com el BM són fruit dels acords de Bretton Woods que van marcar el pla de ruta de reconstrucció econòmica després de la Segona Guerra Mundial. En una entrevista emesa per la cadena de televisió nord-americana CBS el primer dia de l’any, la tecnòcrata búlgara desplegava la seva bola màgica per predir que un terç del planeta i la meitat d’Europa entraran en recessió aquest any. També es va atrevir a predir que els dos mesos vinents seran molt durs a la Xina per culpa de la revitalització de la pandèmia. El gegant asiàtic podria acabar creixent per primera vegada per sota de la mitjana mundial. Aquestes noves circumstàncies obligaran l’FMI a tornar a revisar les seves previsions sobre l’evolució del conjunt de les economies. Si la Xina, una de les locomotores mundials, creix menys, baixarà la demanda de matèries primeres. Georgieva considera que els Estats Units patiran una lleu contractura econòmica a causa de la fortalesa del seu mercat de treball. Atès que van ocórrer a principis d’any, els comentaris de Georgieva van tenir més eco de l’habitual. La credibilitat de l’FMI a l’hora de repartir consells i jugar als pronòstics sempre ha sigut massa sobrevalorada, sobretot a Europa. Com a repartidora de fons via préstecs barats i perfilador de polítiques fiscals en desenes de països en desenvolupament, l’FMI ha tingut grans clarobscurs. Sota la gerència del francès Michel Camdessus (1987-2000), l’FMI serà recordat per no haver previst les conseqüències de les crisis produïdes, en part, per les seves polítiques imposades a Mèxic, el sud-est asiàtic i sobretot l’Argentina, on aquesta institució és especialment vilipendiada. L’FMI tampoc es va assabentar de la crisi financera que s’estava quallant al món a propòsit de la bombolla immobiliària i les hipoteques ‘subprime’. Un record: del 7 de juny del 2004 al 31 d’octubre del 2007, en ple desenvolupament de la bombolla, el gerent de l’FMI era l’exvicepresident econòmic del Govern Aznar Rodrigo Rato, que va acabar acusat d’apropiació indeguda pel cas Bankia i sentenciat a la presó. El va substituir al capdavant de l’FMI el francès Dominique Strauss-Kahn, que va abandonar la carrera política després d’una denúncia d’assetjament sexual a una cambrera en un hotel de Nova York. Va ser sota la gerència de la francesa Christine Lagarde (2011-2019) quan l’FMI va començar a recuperar lentament part de la imatge que estava perduda. El premi per a Lagarde va ser acabar assumint la presidència del Banc Central Europeu (BCE). Avui té un paper més difícil. Al capdavant de la política monetària de l’eurozona, serà valorat per la seva capacitat de controlar la inflació a través de la pujada de tipus. El seu antecessor, Mario Draghi, salvador oficiós de l’euro, li va deixar el llistó molt amunt. Les prediccions de Georgieva cal agafar-les, com totes, amb escepticisme. A 15 dies que la ciutat suïssa de Davos torni a reunir poderosos i influents, el joc de les endevinalles continuarà en auge.

El més llegit