Vaig tornar a la casa familiar i vaig escoltar després de bastants anys la frase «és al moble del rebedor». Se’m va posar la pell de gallina. No m’agrada exagerar, però potser és la frase més important de la meva infància i joventut. Feia tant temps que no buscava una mica a casa dels meus pares, sense trobar-lo, que no havia de sentir la meva mare dir-me on era: al moble del rebedor. Sempre al moble del rebedor. «Moble del rebedor» era una paraula amb escassíssim encant però que, quan sonava, et feia recobrar les esperances perdudes. El moble del rebedor venia una vegada i una altra al teu rescat quan estaves desesperat. No sé què és el que ens rescata ara, perquè no hi ha mobles de rebedor a les cases de la meva generació.