Javier Lambán, president d’Aragó, es va despenjar en el seu discurs de final d’any amb un categòric missatge: la governabilitat d’Espanya, va assegurar, depèn cada vegada més «d’extremistes, radicals i independentistes que només aspiren a trencar Espanya i acabar amb la Constitució». Uns dies abans, Emiliano García-Page, president de Castella-la Manxa, sobre la modificació dels delictes de sedició i malversació, va dir sentir-se «dolgut», com a «espanyol i com a militant» socialista, i no va dubtar a afirmar que «no és tolerable pactar amb delinqüents la seva pròpia condemna», en al·lusió a l’acord entre Sánchez i Esquerra. A poques hores d’acabar l’any, la ministra de Defensa, Margarita Robles, va sorprendre amb un brutal atac a la llei del ‘només sí és sí’, impulsada per Irene Montero dins del seu propi Govern: «Potser la llei no ha donat una resposta adequada», en al·lusió que la reforma legal no ha sigut capaç de frenar els últims casos de violència masclista.
Article d’Ernest Folch Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
L’extrema dreta del PSOE
Gràcies al ciment del poder, Lambán, Robles o García-Page continuen pertanyent a un partit del qual no suporten el seu màxim líder però amb el qual no tenen la valentia de trencar
El més llegit
- "En surten pocs i van molt buscats"
- Óscar Casas fa ‘El gran salto’ com a Gervasio Deferr
- Catalunya registra el dia més plujós des del novembre del 2021
- Condemna a una advocada per enganyar l’Associació d’Avis del Bon Pastor
- Els amos de pisos turístics demanaran indemnitzacions si els treuen la llicència