Les maletes estan preparades

Ha mantingut una vintena de relacions, potser més. Mira de recordar-les, dotze mesos donen per a molt. ¿Trenta? ¿Cinquanta? Impossible portar els comptes. Es perd fent balanç. Amants furtius, afectes profunds, passions eixelebrades, amors vells o cites espurnejants. Devocions i amors platònics. Odis i rancors. Milers de carícies i una infinitat de menyspreus. Amb homes i amb dones. Amb joves i amb grans. D’aquí i d’allà. I de molt més enllà. Vius o morts. ¿Què hi fa? Ha viscut moments de soledat profunda i ha habitat mons devastats. De vegades, ha pactat amb l’absència i ha trobat el camí cap a la llibertat. No sempre. Fins en tres ocasions el buit es va poblar de monstres i va sentir que es perdia al laberint de la bogeria. L’han adulat i l’han insultat. L’han elevat als altars i l’han arrossegat pel fang. Trepitjada per les botes d’exèrcits invasors, violada per homes parits per una pàtria. ¡Com va arribar a enyorar els dies de pau! Perquè també ha viscut moments d’assossec tan letàrgics que el rellotge semblava desfer el camí. Dies de copa de vi a la Toscana, mossos de fruites exòtiques, passejos per la platja amb l’aigua fregant els turmells, migdiades mandroses en illes on mai passa res. Ha sigut gronxada per l’eco d’antics mites. I ha sucumbit als cants eterns d’una humanitat a la recerca del seu autor. Ha sentit com la seva pell envellia i renaixia en incomptables ocasions. Com li pesava l’herència de l’après o la rosegava la ràbia de no saber. Ha vestit robes tosques i brocats delicats, sedes que xiuxiuejaven a cada pas i vestits militars esquinçats en mil batalles. Faldilles sexis i sotanes ràncies. Fins i tot ha sentit el tacte d’un drap a la seva pell nounada i l’embolcall de la mortalla sobre un cos irremeiablement fred. Ha matat i l’han matat. Ha suplicat i ha castigat. Ha sigut l’heroïna de la història, el salvador del món, la peça inesperada d’un joc que no controla, el peó obedient que somia donar la puntada de peu al tauler, el més míser sobre la faç de la terra. Ha vist el món aturar-se entre barrots i ha sigut l’esclau alliberat. Ha crescut en una granja miserable d’Arkansas i ha mort en un gulag a Sibèria. Entre les pàgines d’un llibre, davant un escenari, davant una pantalla que inunda la mirada o pels passadissos de l’art, ha viscut tantes vides que pocs sentiments li resulten aliens. Ha après a llegir el món més enllà del barri o del poble que habita. Ha travessat fronteres prohibides, també ideològiques. I, tot i que potser no el comparteix o l’odia, ha pogut entendre els mecanismes que precedeixen una acció, les pulsions ocultes o el cúmul de situacions que poden esfondrar tot el que és sòlid. Ha pogut pensar sobre qüestions que sobrepassen l’horitzó de la seva vida. Ha trepitjat els llocs on emergeixen punts de vista que no té res a veure amb el seu. Ha sentit emocions alienes que li han posat la pell de gallina i ha pogut vestir-se amb altres cossos que l’han fet vibrar de poder o tremolar de terror. Ha sigut rebel o confiada o temorosa. I en cada estat, la seva ment l’ha guiat per mil i una vides. La humanitat, un rosari infinit d’històries microscòpiques. El 2022 ha sigut jueva i nazi a l’Alemanya dels anys 30, detectiu al París actual, mestressa de casa a Detroit o viatger a l’autopista Lincoln. S’ha internat en la ment d’un assassí en sèrie, s’ha perdut dins l’olla a pressió d’una cuina embogida o ha contingut l’alè davant un món que s’apaga. Ha vist famílies senceres i els seus somnis estavellar-se per unes plaques solars. S’ha internat al laberint del consentiment en una escola de teatre a Lleida. Ha acomiadat qui millor ha sabut cantar al Mediterrani i, fins i tot, ha pogut aplaudir Federico García Lorca tot just sortit de la seva fossa. ¡I visca la cultura popular! Ara, acabat d’estrenar el 2023, conté l’alè i es pregunta quines vides li oferirà l’any. Ja té preparades les maletes. Comença el viatge.

Les maletes estan preparades

Aquesta setmana l’escriptora Emma Riverola es posa a la pell d’una dona que suma centenars de vides

El més llegit