Aquest no és un article a favor o en contra d’Ada Colau ni de qualssevol dels qui aspiren a substituir-la. És un crit a favor de Barcelona, després de la fartanera que em produeixen la majoria de les opinions pessimistes i alarmistes que llegeixo sobre la ciutat. Amb tots els seus problemes, fins i tot el de la brutícia insuportable que envaeix el carrer on visc, davant el parc de la Ciutadella, Barcelona continua sent una ciutat excepcional, d’acord amb els estàndards que em semblen rellevants per valorar una capital en el segle XXI. Una de les millors ciutats del món. Cara per viure-hi, certament, com totes les capitals, atractiva per treballar-hi, i esplèndida per disfrutar. ¿Com és possible que se li reconeguin tantes virtuts des de fora mentre que des d’aquí s’anuncia el final de totes les Barcelones de les quals ens vam enorgullir? No fa falta ser votant de Colau per indignar-se davant tanta opinió despistada i malintencionada. Entre altres coses, perquè les virtuts actuals de Barcelona no són només obra de l’últim consistori. Porten l’empremta de diferents alcaldes, començant per Pasqual Maragall.