El 2004, a Berlín, vam anar a una discoteca enorme anomenada Panorama, on els segurates de la porta registraven bolsos i motxilles. No hi buscaven drogues o licors d’estraperlo, sinó càmeres digitals. Els mòbils del 2004 feien unes fotos cutres, nul·les en una penombra com la de les discoteques, però les càmeres digitals compactes tenien flaix, estaven molt de moda i podien portar un disgust a qualsevol. Llavors aquella mesura em va semblar curiosa, pròpia de la tendència a la paranoia i el càlcul que jo atribuïa al poble alemany, però avui tenim proves més que suficients per reconèixer que era un signe d’intel·ligència i civilització.