¿Com s’anomena el fet de difondre informació morbosa, escandalosa, polèmica o impactant amb l’objectiu d’augmentar l’audiència de l’emissor de la informació? Sensacionalisme. I aquesta, al costat de la mentida i l’autocensura, és una de les acusacions professionals més greus que pot rebre un mitjà de comunicació o un periodista. Des dels pioners ‘New York Sun’ i ‘New York Herald’ fins al ‘Bild’ i el ‘Daily Mirror’, la premsa sensacionalista com a model editorial i de negoci és molt coneguda, identificada i identificable. ¿Com es diu el fet que un ciutadà difongui informació morbosa, escandalosa, polèmica o impactant a canvi de retuits i ‘followers’? Sensacionalisme, també. La diferència és que no sempre és reconegut com a tal en la conversa pública i que, a diferència dels mitjans (també els sensacionalistes), els ciutadans emissors d’informació a les xarxes no estan sotmesos a codis deontològics, pràctiques professionals ni control editorial.