Article de Ruth Ferrero-Turrión Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Tensar la corda a Kosovo

El que s’observa aquests dies sobre el terreny són essencialment maniobres polítiques per les dues parts amb la intenció de mesurar les capacitats del contrari a la taula de negociació

MIODRAG DRASKIC / REUTERS

Les últimes setmanes d’aquest any venen carregades de tensió balcànica. Des d’agost s’ha anat observant una recrudescència dels enfrontaments entre Pristina i Belgrad focalitzats en la part nord de Kosovo. Les tensions entre les parts han sigut recurrents des de la declaració d’independència de Kosovo. La més recent va començar a l’estiu amb la crisi de les matrícules que va anar prenent cada vegada més força i que finalment va desembocar en la dimissió el novembre dels representants serbokosovars del Parlament, el poder judicial i la policia, i dels quatre alcaldes dels municipis de majoria sèrbia. Els fets dels últims dies tenen a veure precisament amb la convocatòria d’eleccions en aquests municipis, ja que els serbokosovars es neguen a participar-hi fins que el Govern de Pristina apliqui l’acord auspiciat per la UE el 2013 que els concedeix més autonomia local. Per descomptat, Pristina s’hi nega sota l’al·legació que això afavoriria la ingerència Sèrbia a la zona. Fins aquí els fets.

Temes:

Sèrbia Kosovo