Acomiadar un any ja té més de ritual que d’enyorança. Convertit en un acte simbòlic en què el raïm marca el pas al ritme de les campanes, els desitjos i la necessitat del millor per al futur dibuixat als fulls del nou calendari busquen contagiar una alegria impostada que defugi els pitjors moments del que ja ha pasat. Com si tots haguéssim de respondre al crit d’«¡A les penes, punyalades!». Però allò que sona igual per al rellotge cadascú ho percep diferent.
Llimona & vinagre Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Serrat: Adeu, nois
El cantautor s’ha acomiadat de tants països i ciutats com èxits acumulats té, perquè entén que fer-ho personalment de tots ells era una mostra indispensable d’agraïment i de bona educació
Temes:
El més llegit
- Renúncies per venjança: la tendència que més temen les empreses
- Pablo Gil, economista: "Això és el que has de fer per invertir si guanyes 1.000 euros al mes"
- L’Anaís, la «model» que va intentar amagar un disc dur d’Ábalos a la Guàrdia Civil: «Som amics. Amistat pura i dura»
- "Posa’t faldilla i et posaré un 7"
- Els campus d'estiu universitaris per a estudiants d'ESO es multipliquen a Catalunya