El president Aragonès l’encerta en el seu discurs de Sant Esteve a l’afirmar que una vegada aprovades la derogació del delicte de sedició i la reforma del delicte de malversació, mesures totes dues que han de servir per minimitzar els efectes judicials de l’1 d’octubre i que en la pràctica poden interpretar-se com una amnistia encoberta, s’ha d’obrir una nova fase de la negociació per avançar en la resolució del conflicte polític. Tanmateix, torna a errar en el diagnòstic i en la recepta perquè continua assumint que a Catalunya hi ha un ampli consens sobre la necessitat de resoldre el conflicte votant a través d’un referèndum d’autodeterminació, de la qual cosa es dedueix, a més, que el conflicte és entre Catalunya i Espanya, assumpcions que són del tot fal·laces. A Catalunya són molts els que volen un referèndum però no hi ha consens ni de lluny, per molt que s’hagi repetit moltes vegades el mantra del 80%. Llevat que es doni més crèdit a algunes enquestes amb preguntes que indueixen la resposta com les que ha fet el CEO durant anys que a la posició dels partits parlamentaris que representen els ciutadans. Perquè ni en els moments més àlgids del procés ni ara hi ha hagut mai un 80% de diputats a favor del referèndum, en l’actualitat, de fet, almenys un 40% de diputats hi estan clarament en contra, els del PSC, Ciutadans, el PP i Vox, mentre que els dels comuns són, com sempre, un misteri.