Reconec que em contradic (o no). Tot i que procuro mantenir-me allunyada de les persones plenes de fred, m’encanta l’hivern o, més ben dit, la seva idea i els plaers que procura. Deixar anar baf per la boca quan parles. Els dies radiants, com de vidre tallat, en què l’aire gelat agullona la cara i desperta les neurones. Una escapada a la muntanya. El cruixit de les botes, txuic, txuic, txuic. El silenci que reverbera en el vellut blanc de la neu. Diuen que en la confecció d’un ninot de neu intervenen no pas menys de 100.000 milions de flocs. Els jerseis gruixuts de coll alt. El recolliment. Els guisats de cullera. L’edredó. Tornar al teu niu escalfat (o gairebé) després d’un bon passeig. La dutxa que gairebé crema. Sentir molt endins l’hivern per abraçar després el sol. Com una llavor de tomàquet.