Una bona amiga em recomana 'Les anées Super8' (Filmin), un artefacte fílmic peculiar que es basa en les filmacions domèstiques que Philippe Ernaux va fer entre 1972 i 1981. La seva dona (Annie) i el seu fill (David) han recuperat aquelles imatges mudes, amb el desig d’“integrar-les en un relat on es creuen la Història, els esdeveniments socials i la intimitat”. Annie Ernaux posa la veu a aquest llarg periple de vida familiar, que comença amb una eclosió i acaba amb “una lucidesa molt dolorosa”, quan les escenes desemboquen, mudes, inertes, en la certificació del final de la parella. “La càmera ja no buscava moments feliços”, diu la mateixa escriptora en ‘off’, i fonamenta la il·lustració literària de les filmacions en la voluntat de respondre una pregunta: “¿Quina història s’explicava en aquest riu d’imatges sense cap més soroll que el crepitar del projector? Es necessitaven paraules per donar sentit a aquell temps de silenci”.