Déu-n’hi-do que bonics quedaven tots els de la comitiva simulant que estaven compungits davant la tomba de Macià, un home que va deixar aquesta vall de llàgrimes fa vuitanta-nou anys. Déu-n’hi-do com dissimulaven que l’únic que tenien al cap era acabar d’hora per anar a casa a menjar-se els canelons abans que fossin tan freds com l’homenatjat. No acabo de veure el sentit a aquesta mania dels catalans d’anar a presentar respectes als presidents difunts, tot i que potser hauria de dir que és una mania dels governants catalans. No crec que en cap altre lloc del món donin la tabarra als governants morts com aquí, que ni anys després de deixar aquesta vida poden descansar en pau. Deu ser un destorb morir-te i que cada any per les mateixes dates vingui un grupet de polítics a realitzar declaracions just sobre la teva tomba, com si no hi hagués altres llocs on fer-se la foto.