Per fer-ne alguna a classe, no feia falta que fos el Dia dels Sants Innocents; l’escola estava tancada i, de tota manera, la concatenació d’entremaliadures ja convertia el curs sencer en un 28 de desembre. En una ocasió, algú va tapar el rentamans del bany i va deixar l’aixeta oberta, de manera que, al cap d’una estona llarga, la cascada d’aigua va envair l’aula per sota de la porta. Una de les males passades estrella era la bomba fètida. Les venien en un quiosquet al costat del ‘col·le’, tres unitats en una capseta de cartró que portava impresa la cara d’un xinès malèfic, amb bigotis com fideus, que semblava cosí germà de Fu Manxú. S’havia d’embolicar la bomba en un parell de fulls de paper, rebregar-los, trencar l’ampolleta amb el taló de la sabata i xutar la pilota amb dissimulació cap als pupitres davanters. La fetor –a «ous podrits», tot i que ningú hagués olorat un ou podrit en la vida– suspenia la classe d’immediat per donar pas després, una vegada esbombat el tuf, a una lliçó inesborrable que el professor començava amb un tret a l’aire en forma de pregunta: «¿Qui ha sigut?». Ai, amics, el difícil aprenentatge de la lleialtat.