Felip VI va ser precís en la descripció de les tres amenaces que planen sobre Espanya: «la divisió de la societat», «el deteriorament de la convivència» i «l’erosió de les institucions». Després de la seva al·locució el 3 d’octubre del 2017, després de la votació secessionista a Catalunya, aquest ha sigut el seu millor discurs, tot i que no va poder entrar en el repartiment de les responsabilitats. Tot i així, és evident que vivim en una democràcia de partits i ells són, principalment, els responsables del deteriorament de les nostres institucions. El problema és que hem passat d’una fórmula bipartidista a una divisió en blocs que escindeix de forma irreconciliable les dretes i les esquerres, en aliança aquestes últimes amb les forces sobiranistes i separatistes. Sota el bipartidisme, socialistes i populars pactaven i, tot i que aquests últims ho feien sovint de mala gana, ja que tant José M. Aznar com Mariano Rajoy també van posar pals a les rodes de la renovació els òrgans constitucionals, mai havíem assistit a un bloqueig tan llarg com l’actual.