Durant la primera dècada del segle XXI, a molts els va semblar que el futur de la informació passava per les plataformes digitals i no pels mitjans de comunicació. Facebook, Twitter o Instagram van saber connectar abans amb les noves formes de consum de les notícies per part dels lectors convertits en usuaris del mòbil. Ens van faltar reflexos i molts han pagat les conseqüències havent de malvendre negocis que havien sigut molt pròspers als seus creditors, que no provenien del sector. Aquesta dinàmica empresarial va estar acompanyada d’un menyspreu intel·lectual cap a la figura dels editors. Mark Zuckerberg va negar una vegada i una altra davant el Congrés dels Estats Units la seva condició d’editor quan era i és la principal plataforma de consum de notícies del món. Llibertaris i ultraliberals van presumir d’haver-se alliberat del jou dels mitjans presumptament al servei dels interessos més espuris.