Zelenski a Washington

Just 10 mesos després de l’inici de la invasió russa d’Ucraïna, Volodímir Zelenski ha fet la seva primera sortida a l’estranger. El fet que hagi triat Washington i no Brussel·les com a destí és un clar senyal de quines són les prioritats de Kíiv a l’hora de buscar suport a la seva guerra existencial contra Moscou. A banda de les paraules i d’una limitada ajuda per part dels Vint-i-set, Zelenski sap que el país no hauria pogut sobreviure al cop donat per Vladímir Putin ni pot somiar en la victòria si no compta amb el ferm suport, econòmic i militar, dels Estats Units. Amb aquest nou cop d’efecte, sumat a tants altres d’aconseguits a través de les xarxes al llarg d’aquests mesos, Zelenski ha buscat reforçar el compromís nord-americà per al que s’acosta, conscient que Putin està movent fitxes per tornar a intentar la pròxima primavera el que no va aconseguir la passada: la presa de Kíiv i la demolició del mateix Zelenski. Tant la visita de Putin a Bielorússia, junt amb els seus ministres de Defensa i Exteriors, com la de Dmitri Medvédev a la Xina, sense deixar de banda la instrucció del personal mobilitzat aquestes últimes setmanes, apunten a una nova ofensiva russa que pretén ser decisiva. Per això Zelenski s’afanya a aconseguir la renovació del suport nord-americà, i intenta guanyar-se també els republicans que ara compten amb la majoria de la Cambra de Representants. I no sembla que li hagi sortit malament la seva insistència, entremesclada amb tots els agraïments que siguin necessaris pel que els EUA han fet fins ara. En essència, recordant al seu principal aliat que «els vostres diners no són caritat, sinó una inversió en seguretat global», Zelenski ha aconseguit un nou paquet d’ajuda estimat en uns 2.600 milions de dòlars que inclou l’entrega d’una bateria de míssils antiaeris Patriot i ha deixat encarrilada l’aprovació per part del Congrés d’un total estimat en uns 44.000 milions de dòlars per a l’any vinent. Per a Ucraïna, els precisos míssils MIM-104 Patriot –amb un abast operatiu d’uns 30 a 300 quilòmetres, depenent del tipus de míssil que finalment se subministri– suposen més un actiu polític que militar. Si fins ara Washington s’havia resistit a posar-los en mans ucraïneses era per evitar que Moscou aprofités per provocar una escalada encara pitjor, adduint que s’ha traspassat una línia vermella que converteix els EUA en actor combatent. Ara, quan Kíiv ja ha demostrat la seva voluntat i la seva capacitat per utilitzar els seus propis mitjans –com en l’atac a les bases aèries russes localitzades a centenars de quilòmetres de la frontera comuna–, Washington pretén, d’una banda, evitar que Kíiv se senti lliure per atacar al seu aire objectius russos en profunditat i, de l’altra, sembla que accepta finalment que aquesta és l’única manera de frenar els sistemàtics bombardejos russos contra la població ucraïnesa i les infraestructures essencials. Però l’entrada en servei, no abans del febrer, no significa que Kíiv pugui comptar a partir de llavors amb un escut impenetrable contra aquests atacs, tot i que és cert que li permetrà garantir la seguretat d’alguna de les ciutats i redesplegar la resta dels seus mitjans artillers, i avançar-los fins a les proximitats de les línies de contacte. Als EUA els continuen quadrant els comptes i calculen que l’import compromès en suport a Kíiv li està servint per degradar substancialment qui, d’una altra manera, podria convertir-se en un nou rival estratègic.

Zelenski a Washington

El president ucraïnès busca reforçar el compromís nord-americà per al que s’acosta, conscient que Putin està movent fitxes per tornar a intentar la presa de Kíiv i la demolició del seu Govern

El més llegit