El grau d’enviliment i polarització al qual ha arribat la política nacional les últimes setmanes després de desafortunades iniciatives legislatives d’un Govern feble i manipulat per Esquerra és difícilment superable. El president parla de «xoc institucional» sense precedents i no sap que tampoc n’hi ha d’eliminar la sedició i reduir penes per malversació negociant-lo amb els condemnats per aquests delictes. O de prendre dreceres en el seu esforç per dominar la justícia. Sincerament, crec que tenim una classe política que no ens mereixem tot i que l’hàgim elegit. Les postures de Sánchez i Feijóo no són més distants de les que al seu dia van estar les de Carrillo i Fraga i, tot i així, aquests van aconseguir acostar-les gràcies a l’anomenat «esperit de la Transició» que els va portar a aparcar diferències i a buscar el que els unia. El resultat van ser els 40 millors anys de la nostra vida col·lectiva en els últims tres segles. I aquest esperit és el que avui alguns es volen carregar juntament amb la Constitució de 1978 i la pròpia Monarquia, que és la clau de volta del sistema. Mala cosa.