Que aixequin la mà aquelles de nosaltres que desitjarien treballar en una empresa que et facilita que treballis amb el teu nadó de dos mesos a sobre de la taula de l’oficina i que ho anomena conciliació. Vinga, amigues, ¿ni tan sols si aquesta empresa és el Govern més feminista de la història d’Espanya? La ministra de Drets Socials. Ione Belarra va publicar la setmana passada una foto a la qual apareixia ultimant els detalls de la roda de premsa a la qual havia de donar compte de la nova llei de famílies amb el seu nen al costat, ajagut de cara amunt. Com que no soc pediatra ni la defensora del menor, no entraré a valorar les virtuts que aporta a la criança aquesta circumstància. Com que soc mare treballadora, i fins i tot teletreballadora, no arrendaria el guany a la capacitat de concentració de la líder de Podem, tot i que segur que, si el nen es posa a bramar, surt d’una porta lateral alguna sotssecretària disposada a ajudar-la. Tenim una altra imatge per afegir a l’àlbum del postureig a què ens tenen acostumades les inquilines del Ministeri d’Igualtat i dels voltants. Però, si preferim el text, el peu de foto deia: «Per deixar un món millor a les que venen. Per a això fem el que fem». El món millor de Belarra amb el seu lactant a la Moncloa s’assembla bastant al món pitjor de les dones africanes que vaig veure collint llenya o sembrant amb la seva criatura lligada a l’esquena, però què sé jo. L’equivalent al món millor de la ministra satisfeta seria un on les conductores d’autobús podrien portar un portabebès mentre van al volant, on les policies podrien afegir un sidecar a la moto amb el nadó a dintre i on les cirurgianes podrien posar una trona en un racó del quiròfan. Jo prefereixo el món difícil que ja tenim, on les dones disfrutem de 16 miserables setmanes de baixa per maternitat perquè els fills ens necessiten, i si és un part múltiple, 18, i els homes el mateix, tot i que mai ho hagin reclamat. Una situació que no ha millorat absolutament gens per a les mares en la legislatura més feminista de la història. Ni un dia més per a l’autèntica conciliació, senyores.