No tenim a mà tantes referències comunes com havíem tingut fa uns anys. És curiós. Clar que hi ha esdeveniments que ens apleguen i ens converteixen en comunitat. Hi són, com ara la mort d’Isabel II, per exemple, que és contemplat com un exemple de concentració de l’interès en un espai i un temps delimitats. I també vivim concentracions multitudinàries a l’entorn d’un triomf esportiu (només cal observar les gernacions argentines), d’un desideràtum polític o d’un espectacle de masses amb format musical. Però allò que diem quan parlem de globalització (havent universalitzat els referents) és també una atomització dels interessos col·lectius. Ens costa comentar res que ens pertanyi i que ens interpel·li a tots, com a generació o com a habitants contemporanis d’un mateix planeta, més enllà de les minúcies (aquestes, les sabem totes) sobre la vida íntima d’estrelles o personatges famosos. Tendim més aviat a la bombolla (que concentra i esdevé càpsula) que no pas a la boira (que abraça el paisatge i l’embolcalla, sense límits).