La solució fàcil és col·locar-se en una trinxera madrilenya i començar a estomacar el Govern de Sánchez o a l’oposició de Feijóo. Cadascú té una part de responsabilitat en el que està passant. També la premsa. I també els jutges. I, si no fos perquè és una frivolitat, podríem parlar de cop d’estat com tants han fet en ocasions fins i tot menys greus. L’origen d’aquest embolic és el bloqueig en la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) protagonitzat pel PP i davant el qual Sánchez ha volgut utilitzar en successives ocasions la majoria parlamentària per desfer-lo. És respondre a una bufetada amb una escopinada. Els antecedents d’aquesta situació cal buscar-los en com la democràcia espanyola ha entès fins ara les majories qualificades, que no ha sigut per generar consensos, sinó per repartir quotes. De manera que, per exemple, l’actual president del TC, no és un jurista ben vist pels dos partits que el van votar, sinó una quota del PP intercanviada per una altra del PSOE. El resultat és un fet que a ulls dels profans resulta inèdit i summament antiestètic: el Constitucional ha prohibit a les Corts que aprovin la seva pròpia reforma. Potser té totes les justificacions que vulguem, però és inquietant. A qualsevol de nosaltres ens podria interessar que no es votés una norma que pensem que ens perjudica.